Poema de Pere Bessó

PERFECCIÓN DE NATURA

Eso es lo único que puede abarcar el ojo
que la contempla:
una llovizna que se agota
con la simple mirada desvanecida del gandul
libera una nube de polen de la copa de pino,
el peso de aguijón de una abeja solitaria
basta para abocar la aurora
de las alas de la mariposa de la col borde
al mortecino mantel del bosque,
en cuanto los escarabajos peloteros se llevan
la luz del sol a la espalda,
se desmadeja el ovillo de pinzas espléndidas
de los ciervos volantes hacia el horizonte de la duda.
La evidencia de que la gracia a menudo llega
en pequeñas medidas:
cuando la dura piedra humildemente apara
la sublevación de la lluvia,
cuando la araña oscura pende de las trenzas de seda
y se escurre como agua que salpica
al soplo del viento.



PERFECCIÓ DE NATURA

Això és l’únic que pot abastar l’ull
que la contempla:
un plovisqueig que s’esgota
amb la simple mirada esvaïda del dropo
allibera un núvol de pol·len de l’encop del pi,
el pes d’agulló d’una abella solitària
és prou per a abocar l’aurora
de les ales de la papallona de la col borda
al somort mantell de la forest,
en ser que els escarabats piloters s’emporten
la llum del sol a l’esquena,
es desembolica la madeixa de pinces lluents
dels cèrvols volants cap a l’horitzó del dubte.
L’evidència que la gràcia sovint arriba
en petites mides:
quan la dura pedra humilment apara
el sollevament de la pluja,
quan l’aranya fosca penja de les trenes de seda
i s’hi escorre com aigua que esbrufa
al buf del vent.


© Pere Bessó (Autor y traductor al catalán)